"Tal com estan les coses arreu del món hem de fer un canvi substancial en la nostra manera de viure"
El jardí de la salut és un llibre dedicat a l’autoconsum alimentari, en particular al cultiu ecològic domèstic, on es donen mètodes, consells, opcions, maneres i una filosofia motivadora per tal que, fins i tot a la ciutat o en espais reduïts, qualsevol que ho vulgui pugui arribar a conrear una bona part dels vegetals i plantes medicinals que menja i que utilitza la família. Avui parlem amb l’autor del text, Pere Martínez, que a més d’horticultor ecològic, ha estat jardiner durant dècades, acumulant un munt d’experiència en conreu domèstic, arboricultura i paisatgisme.
Per què vas decidir escriure un llibre com aquest?
Havent acumulat la meva experiència en conreus ecològics per l’autoconsum, em va semblar una obligació moral fer-ho, primer, perquè tenia moltes coses a dir al respecte; segon, perquè tal com estan les coses arreu del món hem de fer un canvi substancial en la nostra manera de viure i això, al meu entendre, comença per la manera com ens alimentem.
Quines coses creus que haurien de canviar?
Com ja he dit, la manera com ens alimentem, la consciència alimentària. Però això no és tot, evidentment. Cal que disminuïm substancialment el consum energètic, que reduïm també l’ús d’aigua i que valorem aquest element com un veritable tresor que hem de tractar amb la màxima cura i el màxim respecte, sense embrutar els aqüífers i fent-ne un ús adequat, lluny d’abusar-ne. També caldria que el nostre concepte col·lectiu de prosperitat i riquesa canviessin, que aprenguéssim a sentir-nos satisfets amb el que tenim i reparéssim les coses que utilitzem, en comptes d’anar-les substituint per altres de noves, com dicta el consumisme. Finalment, cal que ens localitzem, en comptes de globalitzar-nos, que tornem a fer una vida propera i arrelada, sense tants viatges ni tants capricis. Ser feliços de manera senzilla.
Caldria que el nostre concepte col·lectiu de prosperitat i riquesa canviessin, que aprenguéssim a sentir-nos satisfets amb el que tenim i reparéssim les coses que utilitzem.
Creus que tothom hauria d’aprendre a conrear?
Crec que sí. Si més no, que tothom hauria de tenir una formació que li permetés entendre com són i d’on venen els aliments que consumeix. En aquest llibre defenso el fet que a les escoles la dietètica saludable i el cultiu d’aliments, així com la criança de bestiar domèstic, s’esdevinguin assignatures reglades al currículum escolar per tal que els nens i nenes aprenguin des de petits com poden contribuir a la salut alimentària d’una família o comunitat.
És possible conrear sense pesticides?
Absolutament! No tan sols és possible, sinó necessari. Tots els horticultors ecològics estem demostrant l’eficàcia dels mètodes naturals per obtenir viandes o altres productes animals sense cap mena de productes tòxics. A més a més, els horticultors d’autoconsum estem fora del mercantilisme industrial i la producció a gran escala subjecta als diners, produïm verdures de primeríssima qualitat i autocertificació inequívoca de cultiu orgànic. A nosaltres, si som fidels a la puresa del conreu ecològic, no ens cal pas un certificat CCPAE per saber que la nostra verdura és impol·luta.
Podrem arribar a la sobirania alimentària?
Si ens dediquéssim al cent per cent a la vida rural, fonamentant la nostra existència vital en els recursos de què disposem a prop, aquesta aparent utopia seria possible. De fet, en l’antiga vida de pagès l’economia de supervivència estava clarament per sobre de l’economia d’adquisició, cosa que avui en dia estaria absolutament oposada al consumisme desfermat. Però sense arribar a extremismes ni retornar a les cavernes, sí que és possible amb una dedicació tan sols parcial obtenir una gran part de tots els aliments que ens sustenten. Necessitarem, però, adquirir els complements per la nostra alimentació familiar que no podem produir de manera independent; no obstant això, aquesta balança s’anirà decantant cap a la nostra producció alimentària pròpia, de manera que el llistat d’adquisicions cada vegada serà menor. Hem de valorar així la independència, no tan sols quant a coses de menjar, sinó en general.
En l’antiga vida de pagès l’economia de supervivència estava clarament per sobre de l’economia d’adquisició, cosa que avui en dia estaria absolutament oposada al consumisme desfermat.
Què li diries a algú que no ha fet mai un hort i que vol provar de fer-ne?
Al llarg del llibre animo reiteradament al lector en aquest sentit, perquè cal una clara motivació. Jo li diria que no tingui por, que ho provi pensant que segurament cometrà errors al principi, però que ràpidament aprendrà els senzills principis del cultiu domèstic, perquè realment és fàcil, divertit i agraït. Li diria també que n’obtindrà viandes de les quals se sentirà més que satisfet, orgullós, i que faran les delícies de molts àpats casolans; però, a més a més, que els beneficis de cultivar un hort són també psicològics, perquè cultivar és un bàlsam per l’ànim i un aliment també per a la consciència.