«Ella, al passar-me pel costat, no digué res, però em va fer un somriure d'aquells especials. Jo li vaig contestar amb el mateix gest, m'estava fonent. És que, com he dit, estava preciosa. Els ulls li brillaven com feia dies que no els havia vist brillar. Els llavis ploraven d'excitació, els cabells semblaven rínxols d'or i les corbes del seu cos estaven més marcades i excitants que mai.»
 
«Darrere d'un petit home no sempre hi ha una gran dona, sinó dues, tres, quatre... que ens han marcat el millor camí».
 
* * *
 
Manel del «Cortana»
Bovera (Lleida), 1972.
Cursà els estudis obligatoris al seu poble natal. Després, del seu pas pel Complex Educatiu de Tarragona, antiga Universitat Laboral i l'Institut de Flix agafà l'interessant de mestres i companys.
Les seves ganes d'escriure el fan presentar en certàmens literaris, com el de la vila del Vilosell i a les Homilies d'Organyà, en la modalitat de poesia.
El 2011 escriu la seva primera novel·la, que fou presentada al concurs de literatura eròtica la Vall d'Albaida. El 2012 és publicada per Ushuaia Ediciones.