Dues cames i quatre potes (9 situacions versemblants) és un llibre de 9 narracions curtes on tot és imaginat però que ben bé podrien esdevenir reals, qui sap?
Som els humans els animals de la terra que més ens compliquem la vida? O per contra, ¿som tan peculiars i rebuscats que hem sabut fer del viure quotidià tot un seguit d'accions, sentiments, odis, fòbies, creences, etc. que els animals, sobretot els quadrúpedes, no les necessiten per tal de viure?
Ells (els animals quadrúpedes, en aquest cas) tenen una gran premissa que no és altra, i força important, que la pura i dura supervivència. Què necessitem més els humans?
Aquest llibre no fa una comparativa directa entre humans i animals quadrúpedes, però si que deixa flotant entre tots els relats, aquestes menes de diferències.
 
* * *
 
Joaquim Ciutad-Viu
Nascut a Barcelona, l'any 1946.
Mestre Industrial.
En els cinquanta anys que va estar treballant, es mogué pels viaranys de la mecànica i de la transformació del plàstic, i sempre va conrear l’escriptura, tant la poesia com la narrativa i els articles periodístics. Des del 1988, que va introduir-se dins del món de l’escultura conceptual; unint les dues facetes d’un mateix missatge: el visual i l’escrit. I li va semblar que batejar com Poesia volumètrica els seus treballs era força escaient. Una primera recopilació d’aquestes obres són les que formen el llibre que porta per títol La vida i la nit. Poesia volumètrica (I) (2013).
Ha fet diverses exposicions, tant individuals com col·lectives, (com podeu comprovar en l’historial adjunt; a l’interior). Ha guanyat alguns premis de poesia (solament poemes; sense l’escultura) i de narració curta.
El primer llibre (esgotat) Ones de cel (1991) és un cal·ligrama dedicat totalment al petit poble de Vallgorguina. Aquest petit vilatge enclavat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i El Corredor; un indret força popular, entre d’altres motius, per les innumerables llegendes de bruixes que s’expliquen dins la seva història i que, sembla ser, també, que es reunien en ell per a fer els seus aquelarres o sàbats concrets.
Dels tres llibres editats, Tota una dona (Rosa Maria Alvira i Solé, In Memoriam) (2011) és la història real de la que va ser la seva dona durant 37 anys; des del mateix dia, mes i any que es van conèixer, amb tot un seguit de vivències pròpies narrades en primera persona, fins el dia, mes i any de la seva partida d’aquest món. Un viatge, aquest darrer, que no va tenir un comiat ràpid ni fàcil, desgraciadament.
Aquest present llibre, Dues cames i quatre potes (9 situacions versemblants) (2014) no té res a veure amb cap fet verídic; cadascuna de les nou històries que el formen són extretes de la pura imaginació. Qualsevol semblança amb la realitat, és (o serà, evidentment) pura coincidència tot i que, algunes d’elles, ben bé podrien haver ocorregut de veritat.