Filipines a la catalana és un llibre miscel·lani: guia de viatge, itineraris, narrativa, repertori històric, reportatge, assaig, dietari, anecdotari divers...
 
L’obra és una invitació a les Illes Filipines. Convida el lector a conèixer i fruir del paradís que és l’arxipèlag filipí, format per innúmeres illes, situat entre la mar de la Xina i l’oceà Pacífic; un país llunyà que en una època no gaire reculada era ben present a les llars catalanes i on els catalans també hi vam deixar petjada. D’altra banda, aquesta obra també vol omplir el buit de l’escassa presència actual de la llengua catalana en la bibliografia, tant acadèmica com divulgativa, sobre les Filipines.
 
* * *
 
Salvador Alegret i Sanromà (1947) és catedràtic de química analítica jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat rector de la Universitat Catalana d’Estiu. Actualment, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic honorari de química de la Universitat de Santo Tomas, de Manila.
 
* * *
 
[Fragments extrets del llibre]
 
La meravellosa alquímia filipina
Potser empès per la meva formació química, sempre m’ha semblat aquest país, tocat pels déus, com una meravellosa combinació alquímica de terra, aigua, foc i aire.

Una mar de pobles i llengües
En ser les Filipines un territori molt discontinu, on les comunicacions entre illes tenen unes restriccions evidents, tot plegat va fer que es configuressin unes comunitats culturals molt diferenciades entre si.

Encara es parla l’espanyol?
És la pregunta més freqüent que les amistats et fan quan saben que has visitat les Filipines. La meva resposta sempre és la mateixa: «No, no se’n parla, però la llengua espanyola encara hi és ben present.» 

Tagal per a principiants
Us serà reconfortant veure l’espanyol escrit, especialment si esteu en un lloc on el menú de la casa de menjars només és en tagal. Hi podreu trobar pochero, arroz caldo, picadillo, longganisa, paella, escabeche, morcon, guisado, lengua estofado, caldereta, lechon, callos o menudo.