Un hort domèstic s’esdevé òrgan fonamental de la casa quan els seus habitants són conscients de la rellevància del fet que contribueix a l’alimentació i salut familiar. És aleshores quan un hort deixa de ser un espai i una activitat capriciosa per resultar essencial. Tanmateix, la bellesa, la contemplació i el benestar que confereix un jardí ombrejat i florit pot arribar a fondre’s amb la funcionalitat alimentària d’un hort domèstic quan es desdibuixa la frontera entre els espais ornamentals i els terrenys destinats a la vianda. Quan això succeeix, el jardí passa a ser hort i l’hort, un jardí. 
 
El jardí de la salut no està escrit com a simple lectura, sinó que, a més, us resultarà un valuós llibre de consulta on descobrir els temps i les maneres com plantejar-vos i millorar el vostre projecte o realitat d’hort i jardí, de terrassa agradable i productiva i fins i tot de petit espai, vertical o horitzontal, on desenvolupar i mantenir una zona vital, una part integrada de la vostra vida domèstica que us aportarà benestar i un component significatiu de la vostra alimentació ecològica i saludable, com també una farmaciola viva amb plantes medicinals de primera utilitat i un espai on estar-vos, gaudint de l’entorn vegetal a l’aire lliure.
 
* * *
 
Soc l’autor del llibre, Pere Martínez, i vaig néixer a Barcelona l’any 1960, tot i passar la meva infantesa a Argentona. Actualment, visc i treballo a L’Esquirol, comarca d’Osona. A part de l’ofici d’escriptor, n’he desenvolupat d’altres en l’àmbit de la jardineria, de l’horticultura, de la prevenció de riscos laborals i del ioga. Durant més de trenta anys he compaginat la formació i les tasques de jardineria amb l’horticultura domèstica i les classes de ioga i meditació.

Quant a la meva activitat literària, he escrit novel·les i contes, tant en castellà com en català, i d’entre altres assajos de publicació limitada o pendents de sortir a la llum, soc autor de La dignitat de l’arbre (2019, Edicions Sidillà). En el terreny de la ficció he publicat dues novel·les: El Grimorio (2011, Editorial Ushuaia) i El mundo pasa ante mí (2013, Editorial Ushuaia) ambdues amb el pseudònim Corneli Roure; però a més a més tinc, encara, força obra pendent de publicació. He estat guardonat amb alguns premis literaris, entre els quals val a destacar el de narrativa «Emili Teixidor» per la narració «Hi havia un caragol al terrat del pis» (2001, La Busca Edicions).
 
* * *
 
Em dic Clàudia Vogt i vaig néixer a Lörrach, Alemanya, l’any 1962. Soc l’autora de la major part de fotografies d’aquest llibre.

De fa molts anys treballo en el departament de control de qualitat d’una empresa d’extractes naturals per al sector farmacèutic i dietètic. Des que era molt jove, dues de les meves grans passions han estat sempre l’observació de la naturalesa —especialment pel que fa al món dels ocells— i la fotografia, unes passions que vaig heretar dels meus pares, Ruth i Wilhelm, grans amants de la natura.

Avui en dia també cuido l’hort domèstic amb gran satisfacció, potser la mateixa amb què recordo recollir pastanagues, de petita, a casa de la meva àvia.